Excepcions al principi de diàleg inclusiu
En el marc del projecte de recerca INCLUSIVITY, 76 ciutadans de Catalunya amb orígens i opinions polítiques diferents van ser entrevistats (entre el 2022 i el 2023) per a recollir tant números i estadístiques (dades quantitatives) com opinions personals (dades qualitatives) sobre com les persones tracten els desacords polítics en la vida quotidiana en contextos polaritzats. Utilitzant aquesta combinació de mètodes (qüestions tancades i obertes incloses, en entrevistes d'unes 2 hores de durada), una de les qüestions demanava als participants si estaven d'acord o en desacord amb el principi de diàleg inclusiu, general i abstracte. Aquest principi es refereix a una potencial norma no escrita que anima les persones a escoltar-se mútuament i entendre perspectives diferents, independentment de les opinions de l'altre. Més concretament, es demanava als participants fins a quin punt estaven d'acord amb la següent afirmació: “malgrat les nostres diferències, hom ha d'escoltar qualsevol persona de la societat, dialogar sincerament amb ella i tractar de comprendre i empatitzar amb les seves opinions, comportaments i experiències”. Els participants van valorar el seu acord en una escala que va de l'1 al 7, on 1 significava que hi estaven completament en desacord i 7, que hi estaven completament d'acord. Els resultats indicaven nivells molt alts d'acord: 61 dels participants (el 80%) van triar una de les dues puntuacions més altes (6 o 7) i la mitjana va ser de 6,12 sobre 7 (per a més detalls, vegeu el nostre report del treball de camp, pàgines 22-23).
A continuació, es demanava als participants que expliquessin les seves respostes anteriors i que reflexionessin sobre com el principi de diàleg inclusiu influeix en el seu comportament amb la resta, és a dir, fins a quin punt intenten aplicar aquest principi en la seva vida quotidiana. Les seves respostes (que normalment duraven entre 3 i 5 minuts) revelaven experiències personals amb converses sobre política, destacant els reptes i les contradiccions que enfronten quan intenten practicar el diàleg inclusiu a la vida real. Tot i que la majoria estava d'acord que participar en converses polítiques amb tothom és important, també van descriure situacions en què sentien que era correcte no seguir aquest principi. Per exemple, un participant respongué: “com a utopia és genial, és una meravella. […] Jo ho intento, però no me’n surto”. Aquestes respostes ressonen amb la fórmula còmica coneguda com a “Yes, But [en anglès, “Sí, però”]” (vegeu aquest popular compte a les xarxes socials, de l'artista a Internet Gudim), la qual il·lustra de manera caricaturesca les contradiccions entre el que la gent creu o afirma i el que realment fa. Els nostres participants van considerar que almenys tres tipus d'excepcions al principi de diàleg inclusiu estaven justificades, les quals hem resumit en el mem que encapçala el text.
Sí, però així no
En primer lloc, hi havia situacions en què els participants creien que mancaven les condicions per a un diàleg polític genuí. Molts destacaven la importància de comprensió i empatia mútues, assenyalant que és essencial que totes dues persones en una conversa estiguin disposades a escoltar i relacionar-se entre elles. Com deia una participant, l’Aina*: "cal dialogar, cal ser empàtic, cal trobar solucions, però quan una persona ha demostrat primer reiteradament que no està disposada... és a dir, dos no dialoguen si un no vol". També, com expressava la Rosario: "sí, soc partidària d’escoltar, però també que m’escoltin". Una altra raó per a aquesta excepció, per a aquells que esperen alguna cosa d'aquest diàleg, és la manca d'un possible acord o conclusió compartida. Alguns participants consideraven que no té sentit participar en un diàleg polític quan ja coneixen l'opinió de l'altre, especialment quan els seus punts de vista són massa dispars. Llavors, "per a què insistir-hi?", com deia la Carolina. Finalment i estretament lligat al punt anterior, hi ha la impossibilitat de fer canviar d'opinió a algú. Alguns participants admetien que, tot i que seria possible debatre-hi alguna vegada, si l'altre no està obert a canviar d'opinió, potser no val la pena continuar-hi. El Manuel, per exemple, argumentava: "potser, la primera vegada, sí, pots debatre-ho, però si l'altre no canviarà, doncs, ja...".
Sí, però sobre això no
Una segona excepció es refereix a la sensació dels entrevistats que sigui impossible parlar de certs temes delicats. Un tema comú que sorgia com a difícil de discutir amb altres era el debat sobre la independència de Catalunya. En paraules del Luis: “ara, en la societat catalana, hi ha uns certs temes que hom no toca, al marge dels que són de pura convivència, perquè hom sap que acabaran crispant els nervis". De la mateixa manera, la Laura era conscient de les seves pròpies contradiccions: "estic totalment d'acord amb aquesta afirmació [del diàleg inclusiu], però jo, amb segons quins temes, soc incapaç d'empatitzar. [...] Per exemple, el tema dels independentistes, em sembla que és un dels meus temes tabú". Altres participants eren menys directes respecte d’evitar el tema de la independència com a tal i justificaven la seva negativa a discutir aquest tema en termes de respecte a la legalitat. L’Enrique n'és un bon exemple: "hem de dialogar amb tothom? Sí, però si algú et proposa alguna cosa fora de la llei, doncs, no".
El discurs de l'odi també era justificació d’aquesta excepció a la norma. Per exemple, el Marc destacava la necessitat d'escoltar tots els punts de vista, però dubta quan algunes persones expressen opinions d'odi. Ell deia: "evidentment, ens hem d'escoltar els uns als altres, […] però, dins d’aquest, em fico com més al mig, [...] perquè hi ha gent que té discursos... no? Aquests discursos que ja són d'odi". Més concretament, alguns entrevistats directament estableixen límits clars per a temes que creuen que poden qüestionar els drets humans fonamentals. Per exemple, el Jesús afirmava que "ningú discutiria, per exemple, sobre l'esclavitud perquè ja ho hem superat" i, similarment, l’Andrés assenyalava que el racisme passa una línia per a ell: "completament [d’acord], cal empatitzar; [però] hi ha un límit, existeix, i n’hi ha un extrem". En relació amb això, alguns participants van assenyalar que les converses sobre orientació sexual i gènere també poden ser complicades i de vegades poden funcionar com a exempcions del diàleg inclusiu. Segons el Luis, quan es parla amb determinades persones, poden haver-hi qüestions que cal evitar per a prevenir molèsties. Més concretament, ell va dir: "si estàs amb un homosexual, potser no toques uns certs temes que li poden cridar l'atenció […] o al revés, m'entens? Si estàs amb una noia, doncs, potser no toques uns certs temes o igual ella no et dirà d'altres temes, amb tu".
Sí, però amb tu no
Una última excepció es refereix als participants que troben justificat evitar el diàleg amb contactes socials amb qui no estan políticament d'acord. De nou, les discrepàncies sobre la controvertida qüestió de la independència catalana ocupaven un paper destacat en aquestes consideracions. Per exemple, la Rosario, partidària de la independència de Catalunya respecte d'Espanya, esmentava que, tot i creure que tothom ha de ser escoltat, ella fixa el límit en relacionar-se amb membres de l'extrema dreta i del partit polític nacionalista espanyol Vox, a causa de les seves opinions. Ella admet: "amb els de Vox els tinc ja posats com una barrera, saps? Ja dic “guau, a veure, què m'explicaràs, tu, ara?”, perquè... la forma que tenen de pensar no... No sé on aniran a parar". De la mateixa manera, el Mauricio, qui s'oposa a l’independentisme català, reiterava que sempre intenta empatitzar amb els altres. No obstant això, ell explicava que va rebutjar una invitació personal per a reunir-se i dinar amb una política independentista: "jo no menjo amb gent que fa anys que duu llaços grocs [per l’alliberament dels polítics independentistes catalans presos] penjats de la solapa".
Els entrevistats també evitaven parlar amb individus intolerants, ja fossin, segons opinions i experiències personals dels participants, feixistes, nazis, racistes, xenòfobs o extremistes de dretes o d'esquerres . Com va dir l’Andrés: "empatitzar [sí], entenc la lògica i quan trobo algú que pensa tot el contrari a mi, excepte que sigui molt intolerant, intento escoltar-ho o intento discutir fins que em convenci o no". De la mateixa manera, el Guillem va expressar així la seva "disposició condicional" a parlar de política: "amb tothom que tingui arguments [sí], però jo amb l'extrema dreta normalment no m'asseuré a parlar de res; per a què?". Un altre tipus d'excepcions incloïa evitar parlar amb persones amb intencions o comportaments delictius, com deia la Dolores: "sí, és clar que cal escoltar, dialogar, etcètera… sempre que sigui una persona els fins de la qual no siguin la delinqüència… o alguna cosa així". Finalment, algunes persones també es fan enrere amb persones que consideren incultes o irrespectuoses, descrivint les converses amb aquestes persones com a frustrants. Les paraules de l'Enrique són bastant contundents i autoexplicatives en aquest sentit: "hi ha gent molt inculta i amb la qual parlar és molt complicat, que no saben de la missa la meitat i diuen barbaritats per la boca, però barbaritats, i, és clar, és complicat dialogar-hi".
Reflexions finals
Ara bé, què podria explicar aquestes aparents contradiccions entre el suport general dels participants al diàleg inclusiu i els molts "peròs" que la gent expressa just després, quan se'ls demana sobre les pròpies experiències i comportaments? Hi ha diverses interpretacions possibles d'aquestes discrepàncies, però una participant, la Marta, n’assenyalava una explicació molt plausible: "ningú no reconeixerà que no vol empatitzar amb els altres ni vol comprendre pas, oi? Perquè és quedar… és políticament incorrecte, oi?". ¿Simplement es pretén estar d'acord amb la norma per a quedar bé amb la resta? ¿O la inconsistència entre els valors i els comportaments porta a encobrir les contradiccions d'aquesta manera? Potser algunes d'aquestes excepcions mostren unes limitacions a la norma que matisen la formulació ideal del diàleg inclusiu. Cal continuar debatent sobre aquests temes per a anar construint una societat més inclusiva. Sí, d'acord, PERÒ el nostre espai aquí acaba ;)
*Tingueu en compte que, per a protegir l'anonimat dels nostres participants, ens referim a ells utilitzant pseudònims en lloc dels seus noms reals.
Text originalment publicat al lloc web del projecte de recerca INCLUSIVITY: Inclusive dialogue? “Yes, but…” - INCLUSIVITY - Inclusivity Norms to Counter Polarization in European Societies.
Versió en castellà: Entrada de blog: ¿Diálogo inclusivo? "Sí, pero..." | COALESCE Lab.
Versió en anglès: Blog post: Inclusive dialogue? “Yes, but…” | COALESCE Lab.
